¿Què en serà, de mi, quan ja no hi sigui?
¿Com serà la vida sense mi?
¿Enyoraré les flors,
la llum que avui em desperta?
¿La pluja de tardor,
les nits de lluna plena?
¿Qui dirà el meu nom, quan ja no hi senti?
¿Com sabré que em crides si no hi sóc?
¿M'enyoraràs la veu,
l'alè que avui et dedico?
¿Les mans sobre el teu cos,
els dits que ara t'aprenen?
¿Com serà el meu món, quan jo li falti?
¿Com caminaré pels seus racons?
¿Enyorarà el meu pas,
el trepitjar solemne?
¿L'amor s'esvairà
quan se m'aturi el cor?
5 comentaris:
Reina: T'has superat. Es preciós.
Fantàstic, llenguaddicta.
Gràcies als dos.
Redéu, i jo que anava rumiant com quadrar les factures amb la nòmina...
Molt bonic, llenguaddicta. Ja ho crec que sí, em transmet moltíssimes emocions. Continua, d'acord?
Besadetes,
Hèctor
Gràcies, Hèctor. Continuaré mentre em quedi un bri de vida.
Publica un comentari a l'entrada