Quan ja no hi sigui

¿Què en serà, de mi, quan ja no hi sigui?
¿Com serà la vida sense mi?
¿Enyoraré les flors,
la llum que avui em desperta?
¿La pluja de tardor,
les nits de lluna plena?

¿Qui dirà el meu nom, quan ja no hi senti?
¿Com sabré que em crides si no hi sóc?
¿M'enyoraràs la veu,
l'alè que avui et dedico?
¿Les mans sobre el teu cos,
els dits que ara t'aprenen?

¿Com serà el meu món, quan jo li falti?
¿Com caminaré pels seus racons?
¿Enyorarà el meu pas,
el trepitjar solemne?
¿L'amor s'esvairà
quan se m'aturi el cor?

5 comentaris:

Eulalia ha dit...

Reina: T'has superat. Es preciós.

El Company de Venus ha dit...

Fantàstic, llenguaddicta.

llenguaddicta ha dit...

Gràcies als dos.

Hèctor ha dit...

Redéu, i jo que anava rumiant com quadrar les factures amb la nòmina...

Molt bonic, llenguaddicta. Ja ho crec que sí, em transmet moltíssimes emocions. Continua, d'acord?

Besadetes,
Hèctor

llenguaddicta ha dit...

Gràcies, Hèctor. Continuaré mentre em quedi un bri de vida.