Mirades
Em mires.
Et miro.
La mires.
Et mira.
Em mira.
La miro.
Us miro.
Ens mires.
Ens mira.
Ens mira.
Ens mira.
Et miro.
La mires.
Et mira.
Em mira.
La miro.
Us miro.
Ens mires.
Ens mira.
Ens mira.
Ens mira.
La tortuga
El dia que la tortuga
es va atrevir
a treure el cap de la closca,
va pensar que era millor
tornar-lo a ficar dins.
es va atrevir
a treure el cap de la closca,
va pensar que era millor
tornar-lo a ficar dins.
Paths and games
Once upon a time, in a very far-off land, there was a boy, and there was a girl too. They had been happy together until the day it hit them: they were actually bored of playing alone. One rainy afternoon a little girl got lost of her path and passed the boy and the girl. She asked them why were they so sad. When she heard the answer she decided to join them. But the thing was that the boy and the girl were so used to play alone that they didn't know how to include the little girl into their games. They smiled to her, and they kissed her goodbye. And the little girl went away to find her path again.
À la dérive
Bateau à la dérive.
Sans des voiles, sans des rames, sans une route.
Il y a de l'eau qui filtre.
Lentement.
Très lentement,
mais elle filtre, quand même.
Sans des voiles, sans des rames, sans une route.
Il y a de l'eau qui filtre.
Lentement.
Très lentement,
mais elle filtre, quand même.
La Nena
Després de passar uns mesos desplaçant-se a quatre grapes, la Nena es va atrevir a posar-se dreta. Primer ho va fer agafant-se amb força al sofà, a la cadira, a la taula... i així anava fent, amb una nova perspectiva de l'entorn que coneixia. Tot li semblava nou, menys gran del que es pensava, més a l'abast. La nova posició li mostrava un munt de coses interessants que abans no veia: les figuretes de dalt la taula, els llibres dels prestatges, la gàvia del canari... Va començar a caminar cap a tots aquells nous tresors, això sí, sempre agafada a la taula, a la paret, o a les mans de la mama. Quan es deixava anar un segon de no res, perdia l'equilibri i acabava asseguda a terra, plorant de ràbia més que no pas de dolor.
Vet aquí que un dia la Nena va decidir que, per poder agafar allò que tant desitjava, havia de deixar-se anar, trepitjar amb fermesa, i caminar, caminar, caminar... Va agafar aire i, després de caure unes quantes vegades i de contenir les llàgrimes, va aconseguir aguantar l'equilibri tota sola. Un somriure de satisfacció li va il·luminar els ulls. Aquell dia es va adonar que caminar sola té les seves recompenses.
Vet aquí que un dia la Nena va decidir que, per poder agafar allò que tant desitjava, havia de deixar-se anar, trepitjar amb fermesa, i caminar, caminar, caminar... Va agafar aire i, després de caure unes quantes vegades i de contenir les llàgrimes, va aconseguir aguantar l'equilibri tota sola. Un somriure de satisfacció li va il·luminar els ulls. Aquell dia es va adonar que caminar sola té les seves recompenses.
Ni fred ni calor
Calor: La teva mà a un centímetre del meu melic.
Fred: Obro els ulls, no hi ets.
Calor: Em mires a través d'una multitud.
Fred: Obro els ulls, no hi has estat mai.
Calor: La trucada esperada en el moment oportú.
Fred: Obro els ulls, no hi ets.
Calor: Em mires a través d'una multitud.
Fred: Obro els ulls, no hi has estat mai.
Calor: La trucada esperada en el moment oportú.
Prínceps blaus
La Natàlia somia amb un príncep blau. En els seus somnis, el veu arribar sobre un cavall, amb l'armadura lluent sota el sol primaveral. Quan el príncep desmunta i es treu el casc, els seus ulls tenen aquella espurneta inconfusible: és ell. La Natàlia tremola quan el sent pujar les escales de la torre on el rei l'ha confinada. El soroll de les botes sobre la pedra freda és cada cop més proper... Fins i tot pot sentir l'alè del seu príncep blau. Una gota de suor li llisca a la Natàlia sota la roba. "¡Ja és aquí!", pensa, neguitosa. El cavaller s'inclina sobre la princesa adormida, la mira amb tendresa... i va cap a la nevera a agafar-se una cervesa.
He mort el llop
Alliberada, per fi, havent mort els monstres que em conduïen a l'abisme.
La veritat és una dura tria, però duu de la mà la pau.
El preu de l'amor és alt. Em presento despullada davant teu.
Sóc el que veus.
He tornat a néixer.
La veritat és una dura tria, però duu de la mà la pau.
El preu de l'amor és alt. Em presento despullada davant teu.
Sóc el que veus.
He tornat a néixer.
No-res
Fosc.
No veig la sortida. ¿Camí? ¿Quin camí?
¿M'he perdut? ¿On sóc?
Crido. La meva veu s'ofega en el buit,
buit que m'envolta, m'escanya,
em xucla.
Olors que retornen i tornen a marxar.
Una mirada, ¿pena o menyspreu?
Rebuig. Distància.
El somriure dibuixat.
Sempre a punt,
allunyant compassions.
Dins el meu cor,
el no-res.
No veig la sortida. ¿Camí? ¿Quin camí?
¿M'he perdut? ¿On sóc?
Crido. La meva veu s'ofega en el buit,
buit que m'envolta, m'escanya,
em xucla.
Olors que retornen i tornen a marxar.
Una mirada, ¿pena o menyspreu?
Rebuig. Distància.
El somriure dibuixat.
Sempre a punt,
allunyant compassions.
Dins el meu cor,
el no-res.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)