Continuïtat a les vinyes

La Sílvia seia al sofà, el seu sofà preferit, aquell on seu a llegir històries d'amor que la fan plorar, aquell on seu a escriure històries d'amors que la fan plorar. Tenia sobre les cames l'ordinador portàtil, i mirava la pàgina en blanc del document de Word que havia de convertir-se en la seva darrera obra de joventut: el conte que havia de donar per acabats tants anys d'històries d'amor ensucrades, romanticoides i amb finals made in Hollywood. La Sílvia havia pres la decisió de deixar d'escriure històries d'amor adolescent i començar a escriure històries d'amor madur. Però, ¿com escriure sobre amor madur quan tan sols hem experimentat amor adolescent?

A la pàgina en blanc, el cursor parpellejava, insistent, demanant-li de començar a teclejar alguna cosa. Qualsevol cosa. Calia engegar la màquina de crear. Després vindrien les correccions i revisions. Però calia començar.

"Hi havia una vegada...". No, no es pot començar una història d'amor madur amb "Hi havia una vegada", ¿oi? Cal trobar un començament madur i contundent.

"La Raquel n'estava del tot convençuda: havia d'acabar amb la causa de la seva infelicitat. I ho faria aquella mateixa nit". Això ja començava a sonar millor... Era madur i contundent. "Va obrir el calaix de dalt de la cuina. Va treure, un per un, els ganivets de tallar la carn, i els va anar col·locant, lentament, un al costat de l'altre sobre el marbre. Els va mirar una bona estona. Calia triar bé: només tindria una oportunitat. Va agafar el més gran, el va posar dins la seva bossa, i va sortir de casa amb decisió i pas ferm. No va haver de caminar gaire per arribar al seu destí. La Raquel va creuar les vinyes, el perfil de les quals s'havia anat difuminant amb el negre de la nit. L'únic soroll que se sentia era el dels trens de mercaderies a la llunyania. Va trobar la porta del jardí oberta. Va creuar el passadís, a poc a poc, sentint com el cor se li accelerava a mesura que s'apropava a la sala d'estar. Es va aturar darrere del sofà on ella seia, completament aliena al reflex de la lluna plena en el ganivet que s'alçava per damunt del seu cap. A la pantalla de l'ordinador, la frase final de la seva darrera obra: Pocs segons després, la vida de la Sílvia fluïa vermella sobre el parquet de la sala d'estar".

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Vols dir que es pot matar tan fàcilment la Sílvia?

En tot cas, espero que de la sang de la Sílvia nasqui un nou alter ego ple de vigor, tal com les roses varen florir de la sang del drac.

Ànims i sort ^^

llenguaddicta ha dit...

No dic que sigui fàcil, però aquest és el primer pas. De moment, en el que portem d'any, no ha tornat a treure el cap per aquí... ;)

Eulalia ha dit...

Cuan eres molt petita vas escriure un conte i com no savies com acabar-lo vas tirar a tots els protagonistes al pou. T'en recordes?

Un peto petò? (ja saps que en això dels accents soc dolentissima).

Eulalia ha dit...

A banda de la historia, no se si saps que ara surten 2 paraules per demostrar que un no es un robot i n'hi ha una escrita de forma extranya que es fa molt dificil d'entendre.
Aquests de blogger cada día s'inventen coses noves per tal de tocar el que no sona.

Assumpta ha dit...

CADENA DE BLOGS PER LA INDEPENDÈNCIA

Un grup de blogaires sobiranistes hem tingut una idea:

La setmana de l'onze de setembre farem un post sobre Catalunya (des del punt de vista que vulguem) i, en acabar l'escrit posem un enllaç que ens porti al blog següent en la LLISTA.

Quina llista? Doncs la que es va fent al "blog-mare" de la idea, que és aquest:

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

En aquest mateix blog, hi ha una pestanya on, per rigorós ordre d'arribada es va apuntant tothom que vol participar en aquesta gran "enllaçada" de blogs... és aquí:

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/p/ordre-dels-enllacos.html

Cada blog, en acabar el seu escrit, posarà una frase tipus "i la cadena continua aquí" i enllaçarà el blog següent a la llista.

Ja està, no cal fer res més :-)

Així uns ens anirem enllaçant als altres fins a fer una llarga cadena de blogs per la independència...

T'hi apuntes? :-))