També jo soc una illa; però les llagrimes venen i se'n van qual marea depenent del fluix dels sentiments. Quan puji molt, la marea, jo també estaré a punt d'ofegar-me i t'extendré la ma per què tots dos ens puguem salvar. Paraula d'amic !
Abans d'ofegar-te, respira, capbussa't si cal pero dins de la llàgrima també hi ha un món submarí que pot ser el més bonic o el més devastador. La llàgrima rega els camps erms. sandra.
4 comentaris:
També jo soc una illa; però les llagrimes venen i se'n van qual marea depenent del fluix dels sentiments.
Quan puji molt, la marea, jo també estaré a punt d'ofegar-me
i t'extendré la ma per què tots dos ens puguem salvar.
Paraula d'amic !
Vaja, gràcies. Però si no sé qui ets "amic" no m'agafaré a la teva mà: la meva mama em deia que no parlés amb desconeguts.
Abans d'ofegar-te, respira, capbussa't si cal pero dins de la llàgrima també hi ha un món submarí que pot ser el més bonic o el més devastador.
La llàgrima rega els camps erms.
sandra.
les llàgrimes haurien de servir per a poder nedar
Publica un comentari a l'entrada