Adrift in a world of my own




Sóc una illa
voltada de llàgrimes.
M'ofego.




4 comentaris:

Anònim ha dit...

També jo soc una illa; però les llagrimes venen i se'n van qual marea depenent del fluix dels sentiments.
Quan puji molt, la marea, jo també estaré a punt d'ofegar-me
i t'extendré la ma per què tots dos ens puguem salvar.
Paraula d'amic !

llenguaddicta ha dit...

Vaja, gràcies. Però si no sé qui ets "amic" no m'agafaré a la teva mà: la meva mama em deia que no parlés amb desconeguts.

Sandra D.Roig ha dit...

Abans d'ofegar-te, respira, capbussa't si cal pero dins de la llàgrima també hi ha un món submarí que pot ser el més bonic o el més devastador.
La llàgrima rega els camps erms.
sandra.

Jesús M. Tibau ha dit...

les llàgrimes haurien de servir per a poder nedar