Quan tot sembla llum
i res no t'ofega,
apareix la por
el dubte batega.
No sents una veu
que bé t'aconsella:
"Deixa passar el temps,
no corris, espera".
Ara és massa tard,
i mires enrere.
Ja no tornarà
la llum a ser el que era.
i res no t'ofega,
apareix la por
el dubte batega.
No sents una veu
que bé t'aconsella:
"Deixa passar el temps,
no corris, espera".
Ara és massa tard,
i mires enrere.
Ja no tornarà
la llum a ser el que era.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada