Un món perfecte

En el seu món perfecte, la Sílvia imagina en Simó agafant el tren l’endemà d’haver partit peres amb ella, en adonar-se que és la dona de la seva vida, que s’ha equivocat i que vol tornar-ho a intentar. En el seu món perfecte, la Sílvia és feliç.

Fa més de dos anys que la Sílvia va decidir no tornar-se a enamorar. És per això que enamorar-se d’en Simó ha estat un daltabaix. Ha passat una setmana sencera pensant en ell. Les papallones han tornat a batre les ales a la seva panxa. Enamorar-se fa mal.

En Simó té nòvia. És clar, si no la Sílvia ni tan sols s’hi hauria fixat. Té un iman especial per als homes casats o en situacions complicades. Fins ara aquest patró li ha servit per a no enamorar-se, tal com es va prometre fa dos anys. Quan l’altre no pot enamorar-se d’ella, ella no se n’enamora. Ras i curt.

En Simó té nòvia i és un home molt més jove que ella. Però cap d’aquests dos factors li ha impedit d’acostar-se a la Sílvia i començar una història amb ella. Una història curta i intensa. Molt curta i molt intensa. Tan curta que una setmana després de començar-la ell li ha dit de deixar-ho córrer. La Sílvia encara no sap el perquè.

La Sílvia de fa dos anys hauria passat dues setmanes plorant-lo. Dues setmanes preguntant-se què ha fet malament perquè ell se n’allunyés. Culpant-se, en definitiva. La Sílvia d’avui ha decidit que només el ploraria una nit, i l’endemà l’oblidaria. Ha pogut complir la primera part; amb la segona no se n’ha sortit tan bé.

Potser demà.