And then honey became poison.
I'm walking forward again.
You can't hurt me anymore.
Damunt la corda forta
“Life is always a tightrope or a feather bed.
Give me the tightrope”
Edith Wharton
La funàmbula ha triat una vida difícil. Els camins de terra i flors li agraden, però no són prou excitants. Necessita conèixer els seus límits. La tensió li dóna vida.
La funàmbula s'exigeix massa. Quan bufa el vent, perd l'equilibri. Normalment, el recupera. Però si cau, se sent inútil. Se sent incapaç. Se sent feble.
La funàmbula, de vegades, tanca els ulls mentre camina. Tan sols per a posar-se a prova. Avança els peus lentament. Fa tres passes i els torna a obrir. I somriu.
La funàmbula se sent defallir. Les cames li fan figa. Vol mantenir-se ferma, seguir caminant per damunt la corda forta, segura, valenta. Però sent que ha arribat l'hora de baixar. Una mica més, es diu. Només unes passes més.
(A l'Anna, per inspirar-me, per respirar-me).
Just my imagination?
Papallones de tots els colors, de totes les mides, m'han vingut a visitar avui. Sento campanes. Veig castells de foc allà on miro. Camino sobre núvols, tothom al meu voltant parla en vers. Els nens somriuen, els ocells canten. El sol brilla com mai. Dubte, neguit, impaciència... Dins el meu cap, un únic motiu pel qual la meva vida, de sobte, pot estar a punt de canviar: ell.
(La Prudència m'acaba d'enviar un sms: "Ep, somiatruites, ¡no t'oblidis de mi!").
Un món perfecte
En el seu món perfecte, la Sílvia imagina en Simó agafant el tren l’endemà d’haver partit peres amb ella, en adonar-se que és la dona de la seva vida, que s’ha equivocat i que vol tornar-ho a intentar. En el seu món perfecte, la Sílvia és feliç.
Fa més de dos anys que la Sílvia va decidir no tornar-se a enamorar. És per això que enamorar-se d’en Simó ha estat un daltabaix. Ha passat una setmana sencera pensant en ell. Les papallones han tornat a batre les ales a la seva panxa. Enamorar-se fa mal.
En Simó té nòvia. És clar, si no la Sílvia ni tan sols s’hi hauria fixat. Té un iman especial per als homes casats o en situacions complicades. Fins ara aquest patró li ha servit per a no enamorar-se, tal com es va prometre fa dos anys. Quan l’altre no pot enamorar-se d’ella, ella no se n’enamora. Ras i curt.
En Simó té nòvia i és un home molt més jove que ella. Però cap d’aquests dos factors li ha impedit d’acostar-se a la Sílvia i començar una història amb ella. Una història curta i intensa. Molt curta i molt intensa. Tan curta que una setmana després de començar-la ell li ha dit de deixar-ho córrer. La Sílvia encara no sap el perquè.
La Sílvia de fa dos anys hauria passat dues setmanes plorant-lo. Dues setmanes preguntant-se què ha fet malament perquè ell se n’allunyés. Culpant-se, en definitiva. La Sílvia d’avui ha decidit que només el ploraria una nit, i l’endemà l’oblidaria. Ha pogut complir la primera part; amb la segona no se n’ha sortit tan bé.
Potser demà.
La síndrome d'Amelie (escanejat de la revista)
(Us recomano fer botó dret, obrir en una nova pestanya, amb cadascuna de les imatges, per no haver d'anar enrere cada vegada)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)