Tengo una soledad
tan concurrida
"Rostro de vos", Mario Benedetti
Imatges. Records. Maleïda memòria.
Si pogués regravar-la,
fer-me'n una a mida. Amb un passat alegre
rialles i abraçades
sense dolor, sense odi.
Allò que respirem no sempre és saludable.
Malgrat tot, és la flama que encén aquestes lletres
els dóna un nou alè
i les converteix en versos.
Versos tristos, tanmateix.
Miro al meu voltant. Ningú no omple l'aire
que moc en passar
ningú no fa sonar les cordes
d'aquella guitarra que un dia algú va tocar per a mi.
El te es refreda, el llit s'eixampla,
els papers s'amunteguen i jo,
dibuixant amb esforç un somriure,
m'assec a mirar la finestra com plora.
No vull convertir-me en estàtua de sal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada