Alliberada, per fi, havent mort els monstres que em conduïen a l'abisme.
La veritat és una dura tria, però duu de la mà la pau.
El preu de l'amor és alt. Em presento despullada davant teu.
Sóc el que veus.
He tornat a néixer.
Vols dir que has matat el llop, oi? Mort és el participi de morir mentre que matat n'és el de matar. El que passa és que a força d'utilitzar-los malament, la forma correcta ens sembla malsonant i l'incorrecta (ho apostrofo per fer-te feliç, hehehe!) sembla que ens sona millor, més culta. Mort només s'accepta com a participi de matar quan es troba en veu passiva i porta l'auxiliar del verb haver i la preposició per*. Per exemple: "No-sé-qui ha estat mort per no-sé-quantos" o "No-sé-quantos ha matat no-sé-qui", però no "No-sé-qui ha mort no-sé-quantos". En aquest últim exemple és com si diguessis una cosa tan estranya com "No-sé-qui ha morit no-sé-quantos"!... ;-)
*Nota: Afegeixo aquests detalls sobre l'auxiliar i la preposició que em fan semblar un pedant perquè recordo haver-ho llegit tot just aquest cap de setmana en un llibre fantàstic d'en Joan Bastardas que probablement coneixes, "Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots", però he de dir que em semblen obvietats... En tot cas, em sap greu no tenir el llibre ara aquí perquè et podria citar el paràgraf en què ho explica. No és massa llarg. El trobaràs a la biblioteca... de la facultat de filosofia i història! Vés a saber per què...
Ai, David... com es nota que no has llegit el gran Guimerà... T'ho perdono perquè ets tu. Terra baixa, una obra de teatre catalana. Quan l'hagis llegida, en parlem.
6 comentaris:
Preciós, preciós, val la pena haver entrat aquí...hi tornaré, amb el teu permís...
Benvinguda al meu blog. Gràcies per l'elogi. Torna quan vulguis.
Sensacional. M'ha agradat molt. Endavant.
Gràcies...
Vols dir que has matat el llop, oi? Mort és el participi de morir mentre que matat n'és el de matar. El que passa és que a força d'utilitzar-los malament, la forma correcta ens sembla malsonant i l'incorrecta (ho apostrofo per fer-te feliç, hehehe!) sembla que ens sona millor, més culta.
Mort només s'accepta com a participi de matar quan es troba en veu passiva i porta l'auxiliar del verb haver i la preposició per*. Per exemple: "No-sé-qui ha estat mort per no-sé-quantos" o "No-sé-quantos ha matat no-sé-qui", però no "No-sé-qui ha mort no-sé-quantos". En aquest últim exemple és com si diguessis una cosa tan estranya com "No-sé-qui ha morit no-sé-quantos"!... ;-)
*Nota: Afegeixo aquests detalls sobre l'auxiliar i la preposició que em fan semblar un pedant perquè recordo haver-ho llegit tot just aquest cap de setmana en un llibre fantàstic d'en Joan Bastardas que probablement coneixes, "Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots", però he de dir que em semblen obvietats... En tot cas, em sap greu no tenir el llibre ara aquí perquè et podria citar el paràgraf en què ho explica. No és massa llarg. El trobaràs a la biblioteca... de la facultat de filosofia i història! Vés a saber per què...
Ai, David... com es nota que no has llegit el gran Guimerà... T'ho perdono perquè ets tu. Terra baixa, una obra de teatre catalana. Quan l'hagis llegida, en parlem.
Publica un comentari a l'entrada