Sona un mòbil:
-¿Sí?
-¿Silvia? Sóc el Manel.
-¿Manel? No conec cap Manel. Espera… sí, fa molt vaig conèixer un Manel. L’últim cop que el vaig veure vam passar la nit plegats, ¿saps? I em va prometre que em trucaria. ¿T’adones que he dit prometre, que no he dit em va dir ni em va assegurar, sinó em va prometre? D’això fa prop d’un any. No em va trucar, òbviament. Suposo que el van segrestar uns combatents kurds exiliats i ara deu cuidar cabres a les muntanyes del Kazajstan –referència cinematogràfica, la Silvia és una cinèfila i una romàntica sense remei–. O potser va passar de mi, va decidir oblidar-me i no tornar-me a trucar. M’estimo més pensar que va ser la primera opció. És l’opció que fa menys mal.
-¿Sí?
-¿Silvia? Sóc el Manel.
-¿Manel? No conec cap Manel. Espera… sí, fa molt vaig conèixer un Manel. L’últim cop que el vaig veure vam passar la nit plegats, ¿saps? I em va prometre que em trucaria. ¿T’adones que he dit prometre, que no he dit em va dir ni em va assegurar, sinó em va prometre? D’això fa prop d’un any. No em va trucar, òbviament. Suposo que el van segrestar uns combatents kurds exiliats i ara deu cuidar cabres a les muntanyes del Kazajstan –referència cinematogràfica, la Silvia és una cinèfila i una romàntica sense remei–. O potser va passar de mi, va decidir oblidar-me i no tornar-me a trucar. M’estimo més pensar que va ser la primera opció. És l’opció que fa menys mal.
Estimats lectors: he hagut de treure el conte del blog ja que serà publicat a la revista La Lluna en un Cove en el número de juny. A la pàgina web de la revista hi ha l'adreça de les llibreries on la podeu comprar.
Gràcies a tots per llegir-me.
