No-res

Fosc.
No veig la sortida. ¿Camí? ¿Quin camí?
¿M'he perdut? ¿On sóc?
Crido. La meva veu s'ofega en el buit,
buit que m'envolta, m'escanya,
em xucla.
Olors que retornen i tornen a marxar.
Una mirada, ¿pena o menyspreu?
Rebuig. Distància.
El somriure dibuixat.
Sempre a punt,
allunyant compassions.

Dins el meu cor,
el no-res.