tag:blogger.com,1999:blog-69647202303240203082023-11-16T08:19:04.428+01:00Els contes de la llenguaddictallenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.comBlogger55125tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-75066584895966221782011-12-30T14:11:00.006+01:002014-01-09T23:03:41.504+01:00Continuïtat a les vinyes<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">La Sílvia seia al sofà, el seu sofà preferit, aquell on seu a llegir històries d'amor que la fan plorar, aquell on seu a escriure històries d'<i>amors</i> que la fan plorar. Tenia sobre les cames l'ordinador portàtil, i mirava la pàgina en blanc del document de Word que havia de convertir-se en la seva darrera obra de joventut: el conte que havia de donar per acabats tants anys d'històries d'amor ensucrades, romanticoides i amb finals <i>made in Hollywood</i>. La Sílvia havia pres la decisió de deixar d'escriure històries d'amor adolescent i començar a escriure històries d'amor madur. Però, ¿com escriure sobre amor madur quan tan sols hem experimentat amor adolescent?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">A la pàgina en blanc, el cursor parpellejava, insistent, demanant-li de començar a teclejar alguna cosa. Qualsevol cosa. Calia engegar la màquina de crear. Després vindrien les correccions i revisions. Però calia començar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">"Hi havia una vegada...". No, no es pot començar una història d'amor madur amb "<i>Hi havia una vegada</i>", ¿oi? Cal trobar un començament madur i contundent.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">"La Raquel n'estava del tot convençuda: havia d'acabar amb la causa de la seva infelicitat. I ho faria aquella mateixa nit". Això ja començava a sonar millor... Era madur i contundent. "Va obrir el calaix de dalt de la cuina. Va treure, un per un, els ganivets de tallar la carn, i els va anar col·locant, lentament, un al costat de l'altre sobre el marbre. Els va mirar una bona estona. Calia triar bé: només tindria una oportunitat. Va agafar el més gran, el va posar dins la seva bossa, i va sortir de casa amb decisió i pas ferm. No va haver de caminar gaire per arribar al seu destí. La Raquel va creuar les vinyes, el perfil de les quals s'havia anat difuminant amb el negre de la nit. L'únic soroll que se sentia era el dels trens de mercaderies a la llunyania. Va trobar la porta del jardí oberta. Va creuar el passadís, a poc a poc, sentint com el cor se li accelerava a mesura que s'apropava a la sala d'estar. Es va aturar darrere del sofà on ella seia, completament aliena al reflex de la lluna plena en el ganivet que s'alçava per damunt del seu cap. A la pantalla de l'ordinador, la frase final de la seva darrera obra: <i>Pocs segons després, la vida de la Sílvia fluïa vermella sobre el parquet de la sala d'estar</i>".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-63061547064435635802011-12-17T23:55:00.000+01:002011-12-17T23:55:30.750+01:00El pit-roigUn pit-roig a la branca d'un arbre.<br />
Em mira. Canta. M'arrenca un somriure.<br />
Vola cap a mi.<br />
Se'm posa a l'espatlla.<br />
Somric, emocionada.<br />
Comença a picar-me, amb el bec.<br />
Primer suaument, com si em besés.<br />
Llavors m'ataca, pica més fort, em fa mal.<br />
El vull apartar. No puc treure-me'l de sobre.<br />
Em fa mal.<br />
Molt de mal.<br />
<br />
M'he despertat suant. Plorant. Espantada.llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-68712142505835295962011-12-16T00:19:00.002+01:002014-01-09T23:04:16.459+01:00Alícia al País de les Meravelles<blockquote class="tr_bq"><div style="text-align: justify;">"So she sat on, with closed eyes, and half believed herself in Wonderland, though she knew she had but to open them again, and all would change to dull reality".</div></blockquote><div style="text-align: justify;"><br />
</div><b>Diari de la Sílvia</b><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Dimarts, 8.11.11</span><br />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Em sento com Alícia, vivint una realitat que no es correspon amb el que m'envolta. Com ella, veig gats ratllats i erugues que fumen: i vull quedar-me en aquest món. Un món que he fet jo soleta, que no necessita res més que un polsim d'imaginació i un xic d'amor, i els castells de foc comencen a espetegar. El cel s'omple de color i l'horitzó es desdibuixa. Els arbres em saluden, les flors somriuen.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">En el meu món fantàstic ell és el meu príncep i jo sóc The Only One. Però com l'Alícia, sé que quan obri els ulls el meu món s'esvairà, i la realitat em sorprendrà, desprevinguda, fent-me caure de cop. En el món real ell no és el meu príncep, perquè no és meu (ni ho serà, ni ho vol ser). En el món real jo no sóc The Only One, perquè n'hi ha desenes.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">En el món real, probablement la meva insistència l'esgota, les meves preguntes l'atabalen, el meu amor ja no li sembla tan preuat. En el món real no sap com trobar excuses per a allunyar-se de mi.</span></div>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-38093317207519017062011-09-26T22:08:00.002+02:002014-01-09T23:04:16.454+01:00Madame Butterfly<div style="text-align: justify;">¿Recordeu la Sílvia? Aquella noia que pateix una síndrome que la fa viure en un món pràcticament irreal, tan sols existent en el seu imaginari... Ella que es pensava que ja se n'havia curat, ha descobert que, ben al contrari, la síndrome d'Amelie encara la ronda (¿serà que no n'ha eliminat les arrels?).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ha conegut un noi anglès, la persona més dolça i tranquil·la que hagi existit mai (en el món de la Sílvia, és clar). S'han conegut tard: dos anys vivint a Anglaterra i l'ha anat a conèixer dos dies abans de marxar per sempre més.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Al contrari dels altres homes que la Sílvia ha conegut, aquest noi no ha intentat seduir-la, no s'ha fet notar, no ha provat de cridar la seva atenció. I després de passar desapercebut en una festa en què la Sílvia mirava de seduir un altre noi, l'anglès ha tornat l'endemà, com si d'un aire fresc i renovat es tractés, per a netejar tot el que la Sílvia fa anys que acumula.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Han passat un únic dia junts: han passejat, han rigut, han parlat, han compartit fulles vermelles i núvols amb formes difoses, han llegit El Petit Príncep en veu alta i han vist volar papallones. I quan ha arribat el trist moment de dir-se adéu, sense saber si mai es tornaran a trobar, ell li ha fet un petó als llavis que ella no oblidarà mai.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Després d'uns dies de somiar (desperta i dormida) amb ell, la Sílvia li ha escrit un conte i l'hi ha enviat. Ell, agraït, sentint-se afalagat per aquest regal, li ha dit un munt de coses boniques, li ha fet un quadre de la <a href="http://cosesquevalenlapena.blogspot.com/2011/09/dibuixam-un-xai.html" target="_blank">capseta del petit príncep</a> i, en acabar, li ha dit que l'estima. ¡Que l'estima! ¡Si encara no es coneixen! La Sílvia no sap si n'ha d'estar contenta o si se n'ha d'espantar. I per tant, reacciona com fa sovint: l'ametralla amb emails i missatges que ell no contestarà. L'ha espantat. Es mira al mirall penedida i li venen unes ganes terribles de cridar.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La Sílvia pensa si potser no seria millor quedar-se en el seu conte de fades per sempre més: segur que seria més fàcil que fer veure que no hi viu.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-43391999273844065632011-07-22T17:37:00.004+02:002014-01-09T23:04:16.457+01:00Arrissant el rínxol<div style="text-align: justify;">La Sílvia, ja la coneixeu, ha passat uns dies a Praga. S'ha enamorat de la ciutat, s'ha enamorat de la llengua, i s'ha enamorat (¿ho dubtàveu?) d'un txec. Aquest cop, però, la síndrome d'Amelie se li ha disparat fins al límit de la bogeria: la Sílvia ha perdut el control de les seves emocions, i de pas, també de les seves accions i les seves paraules...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Són a un restaurant italià de qualitat, just al centre de la ciutat. Paga ell, per descomptat. Ella es deixa aconsellar: gnocchi amb poma i gorgonzola. Parlen d'això i d'allò, fa cinc dies que es coneixen però no han tingut ocasió d'estar sols fins ara: parlen dels estudis, la feina, les respectives ciutats... Fins que es fa un silenci i ell deixa els coberts amb delicadesa damunt la taula, la mira als ulls, i li clava un "¿Vols tenir fills?", al qual la Sílvia respon "¡I tant! ¿Et vols casar amb mi?" Ell no sap si ella fa broma o no, dubta un segon, i llavors li diu: "¿Ho faries?" Ara és ella qui no sap si ell fa broma o no. Riuen.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Una estona més tard, mentre passegen per un carrer de llambordes cap al pont de Carles, es planten providencialment davant l'aula de recursos de català: "¿Veus? Ja tens on buscar feina quan vinguis a viure a Praga". La nit sembla conduir-los cap a l'inevitable desenllaç, però un cop a casa d'ell, li ofereix a la Sílvia l'habitació de convidats i li diu un 'bona nit' que no deixa gaire marge de moviment.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">L'endemà surten junts a fer un tomb: Praga de dia és encara més bonica que sota la lluna. Mentre són a l'ascensor, ell comprova que duu tot el que necessita: "Tinc la cartera, les claus de casa i les claus del cotxe". La Sílvia afegeix: "¡I la noia!". Ell somriu: "I la noia, la meva futura promesa". La Sílvia en aquell moment no s'adona que la síndrome d'Amelie se li acaba d'activar. Caminen, riuen, gaudeixen, fan broma (¿o no?) sobre el seu prometatge. En arribar a casa, ell torna a dir-li 'bona nit', i ella, un cop a l'habitació de convidats, s'atreveix a enviar-li un missatge de mòbil (en txec, és clar) on li diu: "M'agrades". La resposta d'ell arriba uns minuts més tard: "<i>Ja tebe taky</i>". La Sílvia no sap txec, però no hi ha dubte que la resposta és alguna cosa com "Tu a mi també".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I llavors arriba el dia en què la seva Amelie interna pren el control (haurà de demanar a la doctora si s'han inventat ja les pastilles per apaivagar aquesta maleïda síndrome): la Sílvia ha decidit que es casarà amb aquest home a qui fa tan sols cinc dies que coneix (no, ell encara no ho sap, que es casarà amb ella). Passa el dia a Praga sola, buscant l'anell de compromís perfecte. Al seu voltant, diverses parelles de nuvis celebren el casament. El sol brilla com mai i la Sílvia camina sobre un núvol. Li envia una foto de la seva mà amb l'anell: "Ja el tinc, <i>carinyo</i>. Ara només em falta esperar que t'enamoris de mi". Ell li segueix el joc, i al vespre la Sílvia ja no pot més: li vol demanar de dormir junts aquella nit, la darrera nit d'ella a Praga.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Durant el sopar, ell li explica la seva situació: fa cinc anys va demanar a una dona que es casés amb ell, i després d'haver acceptat, ella el va deixar per un altre. Va passar cinc anys de relacions buides perquè no era capaç de tornar-se a enamorar, fins que fa tres mesos va conèixer una dona que el va fer tornar a creure en l'amor. Però, ai làs, després de dos mesos junts, en plena bombolleta rosa, la noia l'ha deixat per un altre i ell s'ha tornat a tancar dins la seva closca. La Sílvia no pot creure la mala sort que té: ¿com pot ser que tots els homes que coneix tinguin alguna pega? Qui no és massa tímid, és massa descarat, i el que no, està massa deprimit, massa obsessionat, ¡o massa casat!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">De camí a Barcelona, no pot evitar somriure en passar per davant d'un aparador amb vestits de núvia.</div>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-82146091944481994122011-04-07T23:52:00.007+02:002014-01-09T23:04:16.462+01:0035, o l'art d'entomar galledes d'aigua freda<link href="file://localhost/Users/macbookpro/Library/Caches/TemporaryItems/msoclip/0clip_filelist.xml" rel="File-List"></link> <style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">“Però, ¡si no el conec de res!”, remuga la Sílvia, enfonsant el cap en un dels coixins del sofà. “Dona, però davant la possibilitat d’un bon polvo, això és el de menys…”. La Chloé sempre tan pràctica –deu ser perquè és mig francesa. I és que la Sílvia ha conegut un home per Internet.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Fa setmanes que afronta la segona meitat de la trentena amb un horitzó sexual força esvaït: tres anys de soltera –al contrari del que penseu– no vol dir necessàriament tres anys d’alegre promiscuïtat. De promiscuïtat sí que n’ha tingut des que es va separar, però, no ens enganyem, no sempre ha estat alegre. I el futur, ara per ara, no pinta gaire millor.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">“Ningú no et diu que t’hi casis, tan sols que…”. “Ja ho sé, Chloé. Un bon polvo després de tants mesos de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dieta</i> s’agraeix, però què vols que et digui: quedar només per a això em sembla una mica trist. ¿I si després de tot se’n penedeix i fa mitja volta? No seria el primer cop que un tio em rebutja”. Siguem realistes: la Sílvia és una dona atractiva i amb uns malucs que fan tornar boig a més d’un, però no és cap model de passarel·la, ni cap Angelina Jolie, ni tan sols arriba al metre seixanta –i fa anys que no aconsegueix baixar dels seixanta quilos. Sap que està arribant a una certa edat en què els homes de la seva generació es fixen en les noies deu anys més joves, i els únics que es fixen en ella són homes deu anys més grans. No és que li molesti, però quan un home de més de quaranta mostra interès, normalment és un home casat. I si no ho és, cal preguntar-se per què.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">“Per un que trobes si fa no fa de la teva edat”. “Sí, dona, però, ¿i si és un friki, o un assassí en sèrie, o un tio avorrit, o va desesperat, o és massa guapo fins i tot? Que s’hagi interessat per mi sense conèixe’m em fa rumiar, vès”. La Sílvia és del parer que cap home dels que realment li agraden se sentirà atret per ella. I si un home se li acosta, alguna pega deu tenir.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">“¿Quan heu quedat?” “Demà passat, és el seu aniversari”. “¡<i>Superbe</i>!” Mentre acaben de discutir els detalls de la cita davant de la quarta tassa de te, la Sílvia rep un email: “<i>¡</i><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ei! El meu germà m’ha dit de quedar demà passat per celebrar el meu aniversari. No et sap greu que ho deixem córrer, ¿oi?</i>” “Ho sabia”, deixa anar la Silvia amb un sospir.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El que la Sílvia no sap és que li tornaran a passar per davant uns quants anys de ser soltera, de promiscuïtat potser no gaire alegre però entretinguda. Uns quants anys de seguir aprenent de la vida, de seguir coneixent-se, acceptant-se, estimant-se. Uns quants anys en què, sola, descobrirà el món, plorarà i riurà com mai, s’enamorarà potser amb menys intensitat, i potser menys sovint, però gaudirà de cada moment com si fos l’últim. I un dia, d’aquí a uns quants anys, coneixerà algú. Algú que serà especial per a ella, algú per a qui ella serà especial.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">O potser no.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-44049383233732836022010-12-13T00:43:00.000+01:002010-12-13T00:43:56.616+01:00Good bye, past<div style="text-align: center;">And then honey became poison.</div><div style="text-align: center;">I'm walking forward again.</div><div style="text-align: center;">You can't hurt me anymore.</div><div><br />
</div>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-86878275608279475042010-09-27T12:13:00.002+02:002010-09-28T17:44:17.944+02:00Tardor<div style="text-align: center;">Cafè sense sucre.</div><div style="text-align: center;">He perdut el teu somriure.</div><div style="text-align: center;">¿I demà?</div>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-85699655681543930202010-06-14T00:47:00.007+02:002011-12-31T14:07:34.548+01:00Damunt la corda forta<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic4-yFwDM84Dq_7sOyuGE63kzNMWuTdXalw4rmgBtJ23zHtwYCXNfJW05J8pieLPOU4_Juj0vf2TsH14Ty1OVrsgOc5ZJVW9oqm_uM6NnyJPudtg45Zd5hjLuuUQt2EHHBI5iBYs9-w6o/s1600/funam.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic4-yFwDM84Dq_7sOyuGE63kzNMWuTdXalw4rmgBtJ23zHtwYCXNfJW05J8pieLPOU4_Juj0vf2TsH14Ty1OVrsgOc5ZJVW9oqm_uM6NnyJPudtg45Zd5hjLuuUQt2EHHBI5iBYs9-w6o/s200/funam.jpg" width="143" /></a></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br />
</span></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br />
</span></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br />
</span></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #f3f3f3; font-size: small;">“<i>Life is always a tightrope or a feather bed.</i></span></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #f3f3f3; font-size: small;"><i>Give me the tightrope</i>”</span></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: #f3f3f3; font-size: small;">Edith Wharton</span></span></div><span class="Apple-style-span" style="color: #f3f3f3; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="color: #f3f3f3; font-size: 13px;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #f3f3f3; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #f3f3f3; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px;">La funàmbula ha triat una vida difícil. Els camins de terra i flors li agraden, però no són prou excitants. Necessita conèixer els seus límits. La tensió li dóna vida.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="color: #f3f3f3; font-size: 13px;"><br />
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="color: #f3f3f3; font-size: 13px;">La funàmbula s'exigeix massa. Quan bufa el vent, perd l'equilibri. Normalment, el recupera. Però si cau, se sent inútil. Se sent incapaç. Se sent feble.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="color: #f3f3f3; font-size: 13px;"><br />
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="color: #f3f3f3; font-size: 13px;">La funàmbula, de vegades, tanca els ulls mentre camina. Tan sols per a posar-se a prova. Avança els peus lentament. Fa tres passes i els torna a obrir. I somriu.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="color: #f3f3f3; font-size: 13px;"><br />
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="color: #f3f3f3; font-size: 13px;">La funàmbula se sent defallir. Les cames li fan figa. Vol mantenir-se ferma, seguir caminant per damunt la corda forta, segura, valenta. Però sent que ha arribat l'hora de baixar. Una mica més, es diu. Només unes passes més.</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="color: #f3f3f3; font-size: 13px;"><br />
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="color: #f3f3f3; font-size: 13px;"><br />
</span></span><br />
<div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="color: #f3f3f3; font-size: 13px;">(<i>A l'Anna, per inspirar-me, per respirar-me</i>).</span></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span" style="color: #555555; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"><br />
</span></span></div></div>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-16555751267106284012010-04-30T01:35:00.001+02:002010-04-30T01:35:50.702+02:00Just my imagination?<div style="text-align: justify;">Papallones de tots els colors, de totes les mides, m'han vingut a visitar avui. Sento campanes. Veig castells de foc allà on miro. Camino sobre núvols, tothom al meu voltant parla en vers. Els nens somriuen, els ocells canten. El sol brilla com mai. Dubte, neguit, impaciència... Dins el meu cap, un únic motiu pel qual la meva vida, de sobte, pot estar a punt de canviar: ell.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">(La Prudència m'acaba d'enviar un sms: "Ep, somiatruites, ¡no t'oblidis de mi!").</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-27266437115701310732010-02-20T16:44:00.004+01:002014-01-09T23:04:16.449+01:00Un món perfecte<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En el seu món perfecte, la Sílvia imagina en Simó agafant el tren l’endemà d’haver partit peres amb ella, en adonar-se que és la dona de la seva vida, que s’ha equivocat i que vol tornar-ho a intentar. En el seu món perfecte, la Sílvia és feliç.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Fa més de dos anys que la Sílvia va decidir no tornar-se a enamorar. És per això que enamorar-se d’en Simó ha estat un daltabaix. Ha passat una setmana sencera pensant en ell. Les papallones han tornat a batre les ales a la seva panxa. Enamorar-se fa mal.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En Simó té nòvia. És clar, si no la Sílvia ni tan sols s’hi hauria fixat. Té un iman especial per als homes casats o en situacions complicades. Fins ara aquest patró li ha servit per a no enamorar-se, tal com es va prometre fa dos anys. Quan l’altre no pot enamorar-se d’ella, ella no se n’enamora. Ras i curt.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En Simó té nòvia i és un home molt més jove que ella. Però cap d’aquests dos factors li ha impedit d’acostar-se a la Sílvia i començar una història amb ella. Una història curta i intensa. Molt curta i molt intensa. Tan curta que una setmana després de començar-la ell li ha dit de deixar-ho córrer. La Sílvia encara no sap el perquè.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La Sílvia de fa dos anys hauria passat dues setmanes plorant-lo. Dues setmanes preguntant-se què ha fet malament perquè ell se n’allunyés. Culpant-se, en definitiva. La Sílvia d’avui ha decidit que només el ploraria una nit, i l’endemà l’oblidaria. Ha pogut complir la primera part; amb la segona no se n’ha sortit tan bé.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Potser demà.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-29438919170339832492010-01-18T23:57:00.004+01:002014-01-09T23:04:16.452+01:00La síndrome d'Amelie (escanejat de la revista)<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">(Us recomano fer botó dret, obrir en una nova pestanya, amb cadascuna de les imatges, per no haver d'anar enrere cada vegada)</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKpWy5F9hZu0q5-R0GLBsu4HHfm8zoX3peExZW3brBZYIArokWdZVJ2vKgjqvjsg0FaGRuexJ0KC3DEoMVexWoZxfDHgoiXRtQ338R-s08ppkchDBt6_LOrRSM2xhnC6kCaprIMZyBVjY/s1600-h/portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKpWy5F9hZu0q5-R0GLBsu4HHfm8zoX3peExZW3brBZYIArokWdZVJ2vKgjqvjsg0FaGRuexJ0KC3DEoMVexWoZxfDHgoiXRtQ338R-s08ppkchDBt6_LOrRSM2xhnC6kCaprIMZyBVjY/s400/portada.jpg" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKYeq7g4qN8oqZCz509NADTlOvo5AFTtgm-_8aD-REcvFedTyk_I8wucgBlR4_wobxBmqtuZ8Nqe4-gh1K7zHS-XY9fblC-9wwn2etZO6nfGYhNd4QWhBFCTNZIoEa9sYpEeVfp8x4UyI/s1600-h/pag+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKYeq7g4qN8oqZCz509NADTlOvo5AFTtgm-_8aD-REcvFedTyk_I8wucgBlR4_wobxBmqtuZ8Nqe4-gh1K7zHS-XY9fblC-9wwn2etZO6nfGYhNd4QWhBFCTNZIoEa9sYpEeVfp8x4UyI/s400/pag+1.jpg" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwLuvy5-MywTUtU4_aSB4AuqyFuth3S5QDshxlW6BtVnKaTvcMovkoBCreGIK3UnantrAJtOO0DLhipYHkDElZOHOfvx9xyc3RstDrBmsvtpXZKjLXzTcB7ZIYtwbj3Un4EFX744Wn6TI/s1600-h/pag+2-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwLuvy5-MywTUtU4_aSB4AuqyFuth3S5QDshxlW6BtVnKaTvcMovkoBCreGIK3UnantrAJtOO0DLhipYHkDElZOHOfvx9xyc3RstDrBmsvtpXZKjLXzTcB7ZIYtwbj3Un4EFX744Wn6TI/s400/pag+2-3.jpg" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhownKUB3Bws3lAI5LVzldyMncEXjAOp_a_5Hx6Y9IxWT_tRA12_6TKvo8LFqpbt2wmqPh-SazNqbr5zFKMrZqtOhP3_Srn6ybwHHToOnUH6bIeDWvpxm7kZlRtbTJcAFyKv_L2geDQrrM/s1600-h/pag+4-5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhownKUB3Bws3lAI5LVzldyMncEXjAOp_a_5Hx6Y9IxWT_tRA12_6TKvo8LFqpbt2wmqPh-SazNqbr5zFKMrZqtOhP3_Srn6ybwHHToOnUH6bIeDWvpxm7kZlRtbTJcAFyKv_L2geDQrrM/s400/pag+4-5.jpg" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRyk4xV0rNTTXHpmIa6OgvHlupc8CED9yOOcXjPcPpUs0Jt1qOUIfCv4I7N8L22KX1HahTFo4uzSrjWT4HlKL9Z41rx0pkBh-nuV2qmD3gBHUEtQ8DbypED7mnkUJg4YO8PqKeiqGQXDQ/s1600-h/pag+6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRyk4xV0rNTTXHpmIa6OgvHlupc8CED9yOOcXjPcPpUs0Jt1qOUIfCv4I7N8L22KX1HahTFo4uzSrjWT4HlKL9Z41rx0pkBh-nuV2qmD3gBHUEtQ8DbypED7mnkUJg4YO8PqKeiqGQXDQ/s400/pag+6.jpg" /></a></div>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-60613823819477165972009-05-31T15:34:00.002+02:002011-12-31T14:08:59.558+01:00"La síndrome d'Amelie" ja és a les llibreries<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJDAep0GmPzGVJr9BAzdJCUZY3weaOQX4BRCdEFxcxI-l7AjiMlrY8IZ6AWERRiCtgJJbbySRDXFe8AMOTM0OMz7LmtLVBkMSWfuNdi8ktiNTr-XntBwVCZ5dRidXX1l9OSt5LRTbgWYM/s1600-h/la+lluna+en+un+cove+juny.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5341981202662856450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJDAep0GmPzGVJr9BAzdJCUZY3weaOQX4BRCdEFxcxI-l7AjiMlrY8IZ6AWERRiCtgJJbbySRDXFe8AMOTM0OMz7LmtLVBkMSWfuNdi8ktiNTr-XntBwVCZ5dRidXX1l9OSt5LRTbgWYM/s400/la+lluna+en+un+cove+juny.jpg" style="cursor: pointer; height: 254px; width: 400px;" /></a>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-84366100898998231512009-03-24T00:41:00.015+01:002011-12-31T14:05:28.141+01:00In the mood for love<div style="text-align: justify;">Sona un mòbil:<o:p></o:p><br />
<span lang="CA" style="font-family: Georgia;">-¿Sí?<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Georgia;">-¿Silvia? Sóc el Manel.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Georgia;">-¿Manel? No conec cap Manel. Espera… sí, fa molt vaig conèixer un Manel. L’últim cop que el vaig veure vam passar la nit plegats, ¿saps? I em va prometre que em trucaria. ¿T’adones que he dit <i>prometre</i>, que no he dit <i>em va dir</i> ni <i>em va assegurar</i>, sinó <i>em va prometre</i>? D’això fa prop d’un any. No em va trucar, òbviament. Suposo que el van segrestar uns combatents kurds exiliats i ara deu cuidar cabres a les muntanyes del Kazajstan –referència cinematogràfica, la Silvia és una cinèfila i una romàntica sense remei–. O potser va passar de mi, va decidir oblidar-me i no tornar-me a trucar. M’estimo més pensar que va ser la primera opció. És l’opció que fa menys mal.<o:p></o:p></span><br />
<br />
</div><div style="color: #cc0000; text-align: justify;"><strong><span style="color: #cccccc;">Estimats lectors: he hagut de treure el conte del blog ja que serà publicat a la revista </span></strong><a href="http://www.lallunaenuncove.cat/" target="_blank"><strong><span style="color: #cccccc;">La Lluna en un Cove</span></strong></a><strong><span style="color: #cccccc;"> en el número de juny. A la pàgina web de la revista hi ha l'adreça de les llibreries on la podeu comprar.</span></strong></div><div style="color: #cc0000; text-align: justify;"><strong><span style="color: #cccccc;"></span></strong></div><div style="color: #cc0000; text-align: justify;"><strong><span style="color: #cccccc;">Gràcies a tots per llegir-me.</span></strong></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #006600;"></span></div><div style="text-align: justify;"></div>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-84392668448667327162009-03-03T00:49:00.006+01:002009-03-03T01:02:26.296+01:00Adrift in a world of my own<div style="text-align: center;"><br /><br /><br /><span style="font-size:130%;">Sóc una illa<br />voltada de llàgrimes.<br />M'ofego.</span><br /><br /><br /><br /></div>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-64479190458569078462009-02-28T15:10:00.006+01:002009-02-28T15:29:23.519+01:00Plaers ocults<div style="text-align: justify;">M'encanta fer-ho. De vegades d'amagat, d'altres amb la finestra oberta de bat a bat. Ara que estic sola, ho faig més sovint, és clar. També en tinc més ganes, per què negar-ho. M'agafa com una mena d'escalfor al cos, el cap perd la concentració, i necessito fer-ho. He de deixar el que estigui fent i posar-m'hi, d'immediat, perquè l'ànsia de fer-ho van en augment, i l'escalfor es fa insuportable. Llavors, començo el ritual: m'arromango, m'assec còmodament, agafo aquell meravellós invent, allargat, suau, perfecte, que es mou pràcticament sol dins la meva mà, que em fa pessigolles i m'arrenca un somriure maliciós; sovint ho faig només amb els dits -és més ràpid, més pràctic, més precís-, el cor se m'accelera, els meus dits es mouen més de pressa, en perdo el control, les meves mans ja no són meves, la meva respiració es torna gairebé un gemec, un crit ofegat, els ulls em brillen, aguanto l'alè i... oh, quin plaer escriure!<br /><br /></div>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-53467566718027450322009-02-18T02:47:00.003+01:002009-02-18T02:57:27.613+01:00Insomnio<div style="text-align: justify;">Tic... tac... tic... tac... Castigo y penitencia. Los párpados pesan, el cuerpo se relaja, la mente gira y gira en su noria de preocupaciones. Monstruo invencible: ni la lectura, ni las tisanas, ni los masajes pueden con él. Se filtra entre las grietas del muro que hace tiempo empecé a levantar. Es leve como el humo, denso como los sueños de los que no podemos escapar. Contar ovejas, inútil. Podría contar rebaños enteros sin siquiera bostezar. Los minutos van pasando, y se hacen horas. Los primeros rayos de luz asoman entre las láminas entreabiertas de la persiana. Otro día sin dormir. Otra noche malgastada.<br /><br /></div>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-90613203789088610272009-02-04T14:58:00.001+01:002009-02-04T14:59:43.333+01:00Diari del moviment num. 3<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9e1qOuiKSq5DAG6vH5OkwNwzDDjuIVhZdrt7oMi_xBPXctIJ9VJInwK1au8ZF07-CXzB6AuN4o4CjONhzIvy1R8iVl-RSK6cY-tnenJYV8jaFS4lyU7SwfpOn_SeHGTG7bPU6rfUTcvw/s1600-h/DSC00274.JPG"><img style="cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9e1qOuiKSq5DAG6vH5OkwNwzDDjuIVhZdrt7oMi_xBPXctIJ9VJInwK1au8ZF07-CXzB6AuN4o4CjONhzIvy1R8iVl-RSK6cY-tnenJYV8jaFS4lyU7SwfpOn_SeHGTG7bPU6rfUTcvw/s400/DSC00274.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5298941523687439026" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Em puc desplaçar sense moure'm.</span></span>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-47001022361171527372009-02-04T14:56:00.002+01:002009-02-04T23:17:09.799+01:00Diari del temps num. 2<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhbRIAbCBSwaLPd_cBJLAc8go5sTCnQ7RwJO3_Rz4dZT9EnEyXa3u5_WSzhXnfa8mo8KcXFKMbTuhIzEJKr-60H5lA-1kjL-7jrgVKHNZ5mjAmXJ7b-TbCQg0QVeL20i0iIlnbgND-D08/s1600-h/DSC00280.JPG"><img style="cursor: pointer; width: 400px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhbRIAbCBSwaLPd_cBJLAc8go5sTCnQ7RwJO3_Rz4dZT9EnEyXa3u5_WSzhXnfa8mo8KcXFKMbTuhIzEJKr-60H5lA-1kjL-7jrgVKHNZ5mjAmXJ7b-TbCQg0QVeL20i0iIlnbgND-D08/s400/DSC00280.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5298941025447382466" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-size:130%;" >Cadascun dels instants de la teva vida ja l'has viscut mil vegades, i el viuràs mil vegades més.</span>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-64094023076865492382009-02-04T14:54:00.002+01:002010-02-16T18:11:36.699+01:00Diari de la bellesa num. 2<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxJXU8D19arWCYIHJZXuCxkZtQjOs_7X83U47A2OR0yvM8YhaGAU1GsYAKDypXVk4j19AF1ghs7KX_3aQgBM40fGwL5dAvtKZaxbEBeySGZd2KoLYbchz-9t3uB0upFDEbt0MAKww8CLU/s1600-h/papallona-msn-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxJXU8D19arWCYIHJZXuCxkZtQjOs_7X83U47A2OR0yvM8YhaGAU1GsYAKDypXVk4j19AF1ghs7KX_3aQgBM40fGwL5dAvtKZaxbEBeySGZd2KoLYbchz-9t3uB0upFDEbt0MAKww8CLU/s400/papallona-msn-2.jpg" width="375" /></a></div><br />
<br />
<span style="font-size: 130%; font-weight: bold;">Com més bell, més efímer.</span>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-17344373711240332782009-02-04T14:53:00.000+01:002009-02-04T14:54:29.623+01:00Diari del moviment num. 2<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWyVMifzpXY7thrh1GIWvrtRcWtBDMjy-DGFylKqoj4VqlphmVC6ADlS9p3ayWzuff4tHOVxB6S5iAZnHETapYxKh8Q2K1EGffGXW9vCoNEBgqrJ6u4J98xZw3p6O0JUKWaLLz3rbqMl8/s1600-h/DSC00276.JPG"><img style="cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWyVMifzpXY7thrh1GIWvrtRcWtBDMjy-DGFylKqoj4VqlphmVC6ADlS9p3ayWzuff4tHOVxB6S5iAZnHETapYxKh8Q2K1EGffGXW9vCoNEBgqrJ6u4J98xZw3p6O0JUKWaLLz3rbqMl8/s400/DSC00276.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5298940179654910034" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">Com més de pressa es mou, més quiet sembla.</span></span>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-10604732021709529052009-02-04T14:52:00.002+01:002009-02-04T23:17:47.880+01:00Diari del temps num. 1<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhicmu7o0jMyQCYQ4nzIRaaJqE5S7lh3_BBRFwpBpVpF1jCOM1I7jG7bUIuzNeKvoFYMkRrWbEFYvGFYkaKMZfZ8pKUEZ-Zt8L4RNlWgPChQc4nMgA0wMPYOiLF31UnJM9jTTBdVy2oAQE/s1600-h/DSC00277.JPG"><img style="cursor: pointer; width: 400px; height: 327px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhicmu7o0jMyQCYQ4nzIRaaJqE5S7lh3_BBRFwpBpVpF1jCOM1I7jG7bUIuzNeKvoFYMkRrWbEFYvGFYkaKMZfZ8pKUEZ-Zt8L4RNlWgPChQc4nMgA0wMPYOiLF31UnJM9jTTBdVy2oAQE/s400/DSC00277.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5298939910139315842" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold;">La xocolata és com l'amor: sempre s'acaba,<br />però deixa bon gust de boca.</span></span>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-79128085411665104402009-02-04T14:51:00.002+01:002009-02-04T14:52:21.229+01:00Diari de la bellesa num. 1<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVp7i7DShef4vNiIfgWVs7qXNWdcF5oObcn_np_tYU5ZK2S4agqYsPJBBNIdHN0inTdMz2i7PfjyruyFed_LzgGBGo8wcYzhHoVW1ww4UyLdu-HPmVAZCDVAijbkItA920bYbTDNWZHXM/s1600-h/DSC00279.JPG"><img style="cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVp7i7DShef4vNiIfgWVs7qXNWdcF5oObcn_np_tYU5ZK2S4agqYsPJBBNIdHN0inTdMz2i7PfjyruyFed_LzgGBGo8wcYzhHoVW1ww4UyLdu-HPmVAZCDVAijbkItA920bYbTDNWZHXM/s400/DSC00279.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5298939589498845314" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-size:130%;" >Com més efímer, més bell.</span>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-32512723668588586842009-02-04T14:49:00.002+01:002009-02-04T14:51:03.425+01:00Diari del moviment num. 1<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxZMZwMfLFA5ve2vM636J1R1GvqyFuLDLnr2GFSXa4wE8ZxO7OuskyC86kQgnhStwf-Icn4ier6oyNIJZ_c6VbH1nHzaaPloFL035SOfvp6A4M0CouMZF98vcw0ovDABiws49vW0ywnkA/s1600-h/DSC00268.JPG"><img style="cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxZMZwMfLFA5ve2vM636J1R1GvqyFuLDLnr2GFSXa4wE8ZxO7OuskyC86kQgnhStwf-Icn4ier6oyNIJZ_c6VbH1nHzaaPloFL035SOfvp6A4M0CouMZF98vcw0ovDABiws49vW0ywnkA/s400/DSC00268.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5298939172319627730" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-size:130%;" >Tot és efímer i fugisser.</span>llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6964720230324020308.post-79200537336859424732009-01-06T22:25:00.005+01:002009-01-06T22:36:19.330+01:00Too much love will kill youM'ofega<br />m'estreny<br />no puc respirar.<br /><br />Crida dins meu<br />vol sortir<br />vull que surti.<br /><br />Creix<br />no sé si podré<br />contenir-lo molt més.<br /><br />So much love inside...<br />yet you don't want it.llenguaddictahttp://www.blogger.com/profile/05491701713658707650noreply@blogger.com3