Ni fred ni calor

Calor: La teva mà a un centímetre del meu melic.
Fred: Obro els ulls, no hi ets.
Calor: Em mires a través d'una multitud.
Fred: Obro els ulls, no hi has estat mai.
Calor: La trucada esperada en el moment oportú.

Prínceps blaus

La Natàlia somia amb un príncep blau. En els seus somnis, el veu arribar sobre un cavall, amb l'armadura lluent sota el sol primaveral. Quan el príncep desmunta i es treu el casc, els seus ulls tenen aquella espurneta inconfusible: és ell. La Natàlia tremola quan el sent pujar les escales de la torre on el rei l'ha confinada. El soroll de les botes sobre la pedra freda és cada cop més proper... Fins i tot pot sentir l'alè del seu príncep blau. Una gota de suor li llisca a la Natàlia sota la roba. "¡Ja és aquí!", pensa, neguitosa. El cavaller s'inclina sobre la princesa adormida, la mira amb tendresa... i va cap a la nevera a agafar-se una cervesa.